Noviembre-19 / Contemporanea / Albertine Desapareguda / Marcel Proust
- Título: Albertine Desaparaguda
- Autor: Marcel Proust
- Editorial: Ediciones Proa, S.A.
- Novela contemporánea
- Fecha de Publicación: 19/11/2025
- Número de Páginas: 448
🌟 Estructura Màgica: El Llibre Albertine Desapareguda
1. L’Autor: Marcel Proust
- Nom complet: Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust.
- Vida: 1871 – 1922.
- Gènere: Novel·la psicològica, literatura modernista.
- Obra Mestra: A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu), un cicle narratiu monumental de set volums i un dels pilars de la literatura universal.
- Estil: Proust és famós per l’ús de la memòria involuntària (la famosa magdalena), la introspecció psicològica, les frases llargues i complexes, i una anàlisi exhaustiva de la societat, l’amor, la gelosia i el pas del temps.
- Context: Albertine Desapareguda és el sisè volum (penúltim) del cicle A la recerca del temps perdut i va ser publicat pòstumament.
2. El Llibre: Albertine Desapareguda
- Títol en català: Albertine Desapareguda
- Títol original: Albertine disparue / La Fugitive
- Volum: Sisè de set (VI/VII) dins d’A la recerca del temps perdut.
- Temes principals: La pèrdua, el dol, els efectes corrosius de la gelosia, la fugacitat de l’amor i la feina de l’oblit.
3. Sinopsi
Amb Albertine desapareguda, la gran novel·la de Proust inicia el seu tràgic camí cap al desenllaç. El volum comença amb la frase fulminant de la minyona Françoise: «La senyoreta Albertine se n’ha anat».
El Narrador, que havia mantingut Albertine en una reclusió autoimposada, és confrontat sobtadament amb la situació que més temia, però que no havia previst: l’absència i la pèrdua. La gelosia, que el rosegava mentre ella era al seu costat (La Presonera), es transforma ara en un dolor agut i incessant per la seva fugida.
El Narrador fa tots els intents possibles per localitzar-la, fer-la tornar o, si més no, fingir indiferència per tal d’evitar el ridícul social, convertint-se en un autèntic calvari psicològic.
La trama dona un gir dramàtic amb la notícia de la mort d’Albertine en un accident de cavall. A partir d’aquí, la novel·la es converteix en un profund monument literari a la pèrdua i l’oblit. El dol del protagonista el porta a Venècia en un viatge d’alliberament, on retroba una certa serenor en la bellesa artística.
Finalment, el Narrador arriba a la commovedora conclusió que, fins i tot el dolor més gran, no dura per sempre, i que l’oblit acaba esborrant els rastres dels amors i patiments més intensos. Aquesta acceptació de la pèrdua esdevé un pas crucial en la seva maduració i en el seu camí cap a la realització de la seva vocació d’escriptor.